La ruca, un producte que ha guanyat un gran amor per la cultura alimentària nord-americana, va guanyant popularitat a Rússia. Els habitants dels països africans van ser els primers a començar a menjar aquest producte. La planta també creix tradicionalment als països del Pròxim Àsia i el Caucas.
Rúcula deu aquesta popularitat a la seva combinació de gust exquisit i a tota una gamma de propietats útils. En primer lloc, aquesta planta és famosa per la seva rica composició vitamínica: la ruca conté un alt contingut de vitamina C i tot un complex d’olis essencials útils. L’ús regular de ruca pot endreçar el sistema immunitari, millorar la força vascular i resoldre problemes de fatiga estacional.
Es recomana la ruca com a component en la lluita contra el càncer. Els metges i nutricionistes destaquen aquesta propietat com potser el principal avantatge de la planta. De fet, a més de l’efecte nutricional sobre el cos, la ruca té fortes propietats terapèutiques.
Els metges recomanen incloure ruca a la dieta diària per a les persones amb colesterol alt en sang i les persones amb sobrepès. Com tots els aliments que tenen un sabor àcid, la planta permet lluitar contra el greix corporal, però per a això cal menjar ruca en grans quantitats. A més, la planta ajuda a normalitzar el treball del tracte gastrointestinal. La rúcula és bona per a les persones que pateixen gastritis i dolors estomacals recurrents.
Tot i això, els nutricionistes adverteixen que un consum excessiu de ruca pura pot tenir l’efecte contrari i agreujar l’aparició de la gastritis. És per això que es recomana incloure la ruca a la dieta com a components de les amanides, primers i segons plats. El millor és combinar la ruca amb els ingredients tradicionals de les amanides de verdures: tomàquet, cogombre, pebrot. Durant el tractament tèrmic, la planta, tot i que perd alguns dels seus components naturals, encara té un efecte beneficiós sobre la digestió. Al mateix temps, la ruca dóna un gust picant al plat cuit.
La rúcula també és un poderós afrodisíac del qual qualsevol bona mestressa de casa hauria de prendre nota. No només els brots de ruca frescos tenen un efecte tònic, sinó també els espais en blanc que poden substituir fàcilment els verds tradicionals als primers plats.
Podeu assecar la ruca vosaltres mateixos. Per fer-ho, cal esbandir els brots de la planta i, tallant a uns 1 cm de la tija, tallar finament les fulles. Després d’assecar-se a una temperatura baixa al forn, deixeu-lo refredar a temperatura ambient i, a continuació, aboqueu-lo en un recipient dens de plàstic o llauna. Per a amanides, és adequat un preparat salat. Per fer-ho, la ruca es trosseja més grollera, després s’espolsa amb sal en proporció d’1 cullerada de sal per cada 100 g de planta i, a continuació, s’aboca en un plat de vidre dens. Així, la peça es pot emmagatzemar fins a un any.
