El blanc és l’únic de tots els bolets que no canvia de color quan es talla, es cuina i s’asseca. La resta s’enfosqueix i fins i tot es torna negra. D'aquí el seu nom. I el títol, el rei dels bolets, el va rebre pel seu excepcional valor nutritiu.
El principal avantatge del bolet porcini és la seva capacitat per estimular perfectament la digestió. A més, el cos humà l’absorbeix millor que altres i conté la major quantitat de riboflavina (vitamina B2), responsable de la salut de la pell, els cabells, les ungles i el cos en general. El bolet porcini també és valuós per la seva gran quantitat de sofre i polisacàrids, que tenen propietats antiinfeccioses, cicatritzants i tòniques.
El bolet porcini és només un magatzem de contingut en lecitina, que impedeix la deposició de colesterol a les parets dels vasos sanguinis, enzims que afavoreixen la degradació de la fibra i els greixos.
No colliu mai bolets porcini a prop de carreteres concorregudes ni a zones industrials. És un absorbent natural molt fort capaç d’absorbir una gran quantitat de substàncies tòxiques. Remull la collita collida en aigua salada, de manera que tots els cucs i altres paràsits del bosc sortiran dels bolets. La millor manera de collir bolets porcini és assecant-se, així és com s’emmagatzemen més nutrients.
Els bolets porcini s’utilitzen de diferents maneres: es bullen, es fregeixen, s’estofen, es conserven en escabetx, es preparen salses i sopes. A Itàlia, es mengen crues en amanides condimentades amb mantega i suc de llimona amb formatge parmesà.
Els plats de bolets porcini es poden cuinar sense bullir prèviament. Per exemple, fer sopa. Talleu els bolets a daus, fregiu-los amb ceba en mantega, escampeu-los amb 10 g de farina al final. Posar les patates en aigua bullent o brou, bullir fins que estiguin mig cuites, afegir bolets fregits, espècies i deixar coure a foc lent durant deu minuts. Poseu el cogombre en vinagre a rodanxes fines cinc minuts abans d’acabar la cocció.
