La varietat de mantega als prestatges de les botigues planteja moltes preguntes als consumidors. Com comprar un producte realment natural a un preu raonable? I us heu de creure tot el que hi ha escrit al paquet?
I cal començar a triar la mantega precisament llegint el que el fabricant va escriure al paquet. En primer lloc, s’ha d’escriure que es tracta de “mantega” i no de “untada”, en què s’afegeixen greixos. El contingut de greix de l’oli també s’ha d’indicar a l’envàs. Molts creuen que el contingut de greixos "correcte" de la mantega és del 82,5%. No obstant això, en realitat, el contingut en greixos depèn de la qualificació de la mantega. Per exemple, el segon contingut en greixos més popular de la mantega: el 72,5% pertany a la categoria d’oli de pagès (de vegades s’anomena “oli de pagès”). Podeu trobar mantega amb un contingut de greix del 61,5%, relacionada amb l’entrepà. I fins i tot oli de te amb un contingut de greix del 50%. Tot això són variants de la norma.
Una de les idees errònies és pensar que la mantega real s’embolica amb paper d’alumini. La falsificació també es pot embolicar molt bé i l’oli de granja real es pot vendre en envasos de paper. Heu de prestar atenció a l’embalatge si el producte no s’embolica correctament, si el segell és tenue, si les dades del fabricant i de la composició queden untades.
Una bona mantega pot variar de color a groc a blanc-groc. Un color groc brillant indica que s’ha afegit betacarotè al producte, però la tecnologia ho permet.
Traieu la mantega de l’envàs i deixeu-la sobre la taula a temperatura ambient. Si hi ha unes gotes d’aigua a l’oli, això és normal, però si tota la superfície de l’oli es troba en gotetes, això indica un augment del contingut d’humitat a causa de diversos additius.
Una altra manera popular de determinar si un oli és natural és intentar aplicar pressió sobre l’oli. Però les modernes tecnologies de producció permeten afegir substàncies en què el petroli de baixa qualitat tindrà signes de naturalitat.
