Es creu que la salsa pesto va ser inventada pels perses fa més de 200 anys. El nom es forma a partir de les paraules "trepitjar", "fregar". Aquest amaniment aromàtic sempre s’ha preparat a mà, mitjançant un morter. Hi ha moltes varietats d’aquesta salsa a la gastronomia moderna. El pesto tradicional sempre és verd, perquè un dels seus ingredients principals és l’alfàbrega. L’ús d’aquesta salsa és molt variat. Es pot servir amb pasta, com a guarnició per a sopa o com a addició saborosa a les torrades.
Els ingredients principals de la clàssica salsa són les fulles d’alfàbrega verda, formatge parmesà dur, pinyons, alls i oli d’oliva vegetal. Quan es cuina segons la recepta original, hi ha alguns secrets a tenir en compte.
Secrets del pesto original
Secret # 1
Les fulles d’alfàbrega sempre són verdes. En primer lloc, té l’olor adequat. En segon lloc, el "Pesto" original és necessàriament verd. L’alfàbrega vermella té un aroma excessivament intrusiu i pot fer que la salsa sigui estèticament poc atractiva. A més, algunes receptes a Rússia suggereixen substituir l'alfàbrega cara per all silvestre del jardí. Aquesta recepta té dret a existir, però això ja no és pesto.
Secret # 2
El parmesà no s’ha de substituir per cap altre formatge. Com a estalvi, moltes receptes suggereixen l’ús d’anàlegs: suluguni o similars. Però serà només una variació sobre el tema del pesto.
Secret # 3
Els pinyons també val la pena prendre. De vegades, per estalviar diners, es prenen altres fruits secs i fins i tot llavors de carbassa.
Secret # 4
L’oli ideal per a la clàssica salsa pesto és l’oli d’oliva. És el que harmonitza el gust de la salsa i li confereix una consistència única. Amb el gira-sol normal, aquest efecte no es pot aconseguir. Per descomptat, l’oli d’oliva ha de ser verge extra.
Secret # 5
La salsa s’ha de preparar a mà, triturant els ingredients en un morter de pedra amb una mà de fusta. No són adequats tot tipus de batedores, batedores i altres ajudants de cuina. Fer la salsa amb les teves pròpies mans li proporciona una energia única i et permet aconseguir la consistència requerida.
Secrets de fer variacions de pesto
Secret # 1
Tots els ingredients de la salsa es poden substituir per anàlegs. A més, en absència d'algun component, podeu prescindir-ne del tot. Quan feu la salsa, podeu improvisar amb nous, ametlles, cacauets, ruca, espinacs o menta.
Secret # 2
Per obtenir una salsa italiana vermella, s’afegeixen tomàquets secs o secs als ingredients tradicionals. Els tomàquets frescos no aniran bé amb el pesto. Aquesta salsa és ideal per complementar plats amb formatges o albergínies, a més de carn a la brasa a la brasa.
Secret # 3
Per al pesto morat, l’alfàbrega verda se substitueix per morada. Aquest amaniment va bé amb plats de peix o qualsevol plat de marisc.
Secret # 4
S'obté una salsa groga quan no hi ha components verds en la seva composició (alfàbrega, espinacs, all salvatge, etc.). En lloc d’això, podeu afegir fruits secs addicionals (nous o avellanes) i un altre tipus de formatge. És bo afegir-lo a qualsevol sopa de verdures.
Secrets per guardar la salsa pesto
Secret # 1
La salsa acabada es guarda a la nevera, sempre en un pot de vidre transparent tancat.
Secret # 2
La salsa pesto acabada de fer (segons qualsevol recepta) es pot congelar en porcions, en safates de glaçons. Per tant, idealment es conservarà a l’hivern, quan l’alfàbrega fresca és escassa o és molt cara.
Secrets de menjar pesto
Secret # 1
El principal error en l’ús de pesto és la sobredosi. Normalment, amb 1-2 culleradetes de l’amaniment és suficient per a un plat per a 3-4 persones.
Secret # 2
La combinació clàssica és qualsevol pasta i pesto. A més, aquesta salsa posa en evidència el gust de la carn fregida o del peix. Per als amants de l’alimentació saludable, es pot afegir a les verdures guisades o al vapor. El pesto aromàtic i saborós pot substituir fàcilment la salsa de tomàquet quan es prepara pizza. En resum, és un complement completament natural i saludable per a qualsevol aliment sense sucre.
