L’autèntic chacha georgià és un vodka casolà d’alta qualitat. Per a la seva preparació, utilitzeu pastís de raïm o baies ratllades. A més del raïm, també s’utilitzen altres fruites: albercocs, prunes de cirera, figues.
Per fer un autèntic chacha georgià a casa, és aconsellable prendre el pastís de raïm que hagi sobrat després d’haver elaborat el vi com a base. S’ha de col·locar en un bol o ampolla volumètrica amb un coll ample, farcit d’aigua bullida, cobert de sucre. Per a 7,5 kg de pastís, necessiteu 2,5 litres d’aigua a temperatura ambient, 2,5 kg de sucre. La mescla resultant s’ha de cobrir amb paper film o una tapa atapeïda i deixar-la en un lloc càlid durant una setmana. La barreja fermentarà, s’ha de remenar una o dues vegades al dia. Les baies senceres (no el pastís) primer s’han de ratllar i després realitzar totes les accions anteriors.
Si es fa servir raïm per cuinar i no per pastissos, es recomana prendre varietats fosques. El chacha resulta ser fort i ric si les baies se seleccionen una mica madures.
Un cop transcorregut el temps, la polpa flotant s’elimina primer amb una cullera ranurada i després es filtra el rentat a través d’una gasa neta. Cal deixar el futur chacha ja netejat per arribar un altre dia en un lloc càlid. No cal tapar-lo amb una tapa atapeïda, però és aconsellable per no malmetre la peça.
El puré ja preparat s’ha de destil·lar a través d’un alambí especial de lluna. Rarament es poden fer begudes alcohòliques casolanes fortes sense ella. La recepta de cuina de Geòrgia implica una doble destil·lació del puré, ja que d'aquesta manera el chacha resulta realment d'alta qualitat i fort (fins a 80 graus).
Però la preparació no acaba aquí. Després de la destil·lació, la beguda pura s’embotella, es tanca i es retira per madurar 1, 5-2 mesos més. Només després d’aquest temps es considera que el chacha georgià està a punt. Quan es tapa l’ampolla, la beguda ha de tenir un ric aroma de raïm. Malgrat la seva força, el chacha també té un sabor agradable i no dur de baies.
La qualitat del chacha es comprova de la següent manera: humitegen un dit i, a continuació, porten un llumí ardent. Si durant la cremada posterior la flama no crema la pell, la beguda es prepara correctament i la seva qualitat és elevada.
El chacha industrial es produeix amb una força no superior als 60-70 graus, poques vegades té un fort aroma de raïm. El casolà, preparat segons una recepta tradicional de Geòrgia, pot ser molt fort (80 graus) i mitjà (50-70).
Ben preparat i envellit, el chacha no provoca ressaca al matí, si es consumeix amb moderació, és clar. A més, en petites quantitats, la beguda té un efecte curatiu: calma el sistema nerviós, estimula i accelera el procés digestiu i atura el procés d'envelliment de les cèl·lules.
El chacha d’albercocs i prunes de cirerer es fa de manera similar, però les baies es prenen en remull amb aigua tèbia (1-2 dies) i després es trituren. Només després es cobreixen de sucre, es deixen durant 5 dies per l’aparició de suc i només després s’aboca amb aigua i es deixa fermentar. La resta de passos de cocció són similars als descrits anteriorment. La baia chacha ha de tenir necessàriament un ric aroma de les baies d’on es va fer. En cas contrari, es considera que la beguda és de mala qualitat.
