El romaní és un arbust perenne de fulla perenne. A causa del seu aroma únic, aquesta planta s’utilitza àmpliament a la cuina i l’aromateràpia. El romaní també s’utilitza com a medicament.
Instruccions
Pas 1
El romaní és un arbust amb una alçada de 50 a 200 centímetres. En condicions culturals, poques vegades creix més d’un metre. Les fulles de romaní són de color verd fosc brillant i ric. Són llargs i estrets, en aparença s’assemblen a les agulles dels arbres de coníferes. El romaní floreix en petites flors, recollides en inflorescències. El color de les flors va des del porpra intens fins al blau clar. Poques vegades es troba romaní amb flors blanques. L’arbust de romaní florit sembla molt impressionant. Els antics grecs creien que les seves flors tenen un color tan bonic gràcies a l’escuma del mar. Rentant els arbustos de romaní que creixen a la costa, l’escuma els dóna totes les ombres del mar. Si fregueu una fulla de romaní entre els dits, podreu olorar el seu aroma completament únic. És un pronunciat aroma de càmfora amb notes de pi i eucaliptus.
Pas 2
El romaní és una planta termòfila. La seva terra natal és la costa occidental del mar Mediterrani. El romaní creix salvatge al nord d’Àfrica i al sud d’Europa. El nom prové de l'expressió llatina "Ros Marinus", que es tradueix per "rosada marina". Es va anomenar així perquè l’hàbitat natural del romaní és el mar. Fins i tot entre la gent, aquest arbust de fulla perenne es diu "l'herba dels records", ja que l'efecte beneficiós del romaní sobre la memòria es coneix des de temps remots.
Pas 3
A causa de les seves belles flors, el romaní es cultiva com a planta ornamental. S'utilitza àmpliament en medicina, aromateràpia, cosmetologia i cuina. Com a espècia, el romaní s’utilitza fresc i sec. Amb finalitats culinàries, les fulles més altes són arrencades de la tija: són les més delicades i perfumades. Els brots de romaní secs semblen agulles de pi sec. Aquesta espècia té un aroma brillant de càmfora i un sabor picant. A la cuina, el romaní s’ha d’utilitzar amb moderació perquè pot superar el sabor de la resta d’ingredients. No es recomana combinar romaní i llorer en un sol plat.
Pas 4
El romaní va bé amb qualsevol carn: porc, vedella, xai, pollastre, qualsevol caça. La forma més habitual d’utilitzar el romaní és picar-la, barrejar-la amb julivert i mantega ben picats. La mescla resultant és "farcida" de carn preparada per fregir o coure.
Pas 5
El romaní és molt bo en plats vegetals. Pot convertir les patates normals en una deliciosa delícia: escampeu la verdura amb branques de romaní abans de coure-les al forn. El romaní també és adequat per a primers plats. Especialment bé, provocarà el gust de la sopa de pèsols o pollastre. És millor utilitzar romaní fresc als primers plats. N’hi haurà prou amb posar un parell de branquetes en un cassó de tres litres. En aquest cas, és imprescindible treure-les de la paella al final de la cocció perquè el romaní no tingui temps de donar amargor.
Pas 6
La cuina mediterrània és impensable sense aquesta espècia. Els italians afegeixen romaní als seus plats nacionals: pasta i pizza. Podeu afegir fulles de romaní a les ampolles d’oli o vinagre. Obtindreu una base perfumada per a l’amaniment. A la cuina europea, les flors de romaní s’utilitzen per decorar amanides i postres.
