Els vegetarians són persones que eviten menjar productes d’origen animal. Aquesta manera de menjar té fervents seguidors i ferms adversaris. Els partidaris del vegetarianisme creuen que només beneficia el cos i els opositors argumenten que el cos, privat d’aliments per a animals, no rep una quantitat de substàncies importants en quantitats suficients, cosa que pot causar-li greus danys. Quin té raó?
Com va sorgir el vegetarianisme
Des de temps immemorials, molts habitants de països on religions com l’hinduisme i el budisme eren generalitzats eren vegetarians. Fins ara, per exemple, aproximadament un terç de la població (és a dir, uns 400 milions de persones) a l’Índia s’adhereixen al vegetarianisme. A l’antiga Grècia, alguns científics famosos eren seguidors del vegetarianisme. Entre ells, el més famós va ser el gran filòsof i matemàtic Pitàgores. Per tant, quan en èpoques posteriors el vegetarianisme es va popularitzar en molts països europeus, primer es va anomenar "dieta índia" o "dieta pitagòrica".
La primera societat vegetariana va sorgir a Anglaterra el 1847 i a Rússia el 1901. El vegetarianisme es va popularitzar ràpidament, especialment entre la intel·lectualitat. Un seguidor convençut del vegetarianisme va ser, per exemple, el gran escriptor Leo Tolstoi.
El vegetarià té totes les substàncies que el cos necessita?
El principal argument dels opositors al vegetarianisme és que els aliments vegetals contenen menys proteïnes que els aliments animals. Però són les proteïnes les que constitueixen les bases de les cèl·lules del cos. A més, la traça vital del ferro mineral també es troba predominantment en productes animals com la carn vermella i el fetge.
Els vegetarians solen contrarestar aquest argument amb un contraargument: hi ha diversos aliments vegetals rics en proteïnes. Per exemple, es tracta de mongetes, pèsols, mongetes, fruits secs i bolets. I hi ha molt ferro en algunes baies i fruites, sobretot a la magrana. Malgrat tot, des de fa temps s’ha establert que les proteïnes i el ferro animals són absorbits pel cos amb més facilitat i en gran mesura que les proteïnes vegetals.
Per tant, el vegetarianisme estricte (especialment el vegetarianisme, que prohibeix absolutament tots els productes animals) pot perjudicar la salut humana. Aquells vegetarians que almenys de tant en tant mengen alguns productes d’origen animal, com la llet i els productes lactis, els ous, la mel, actuen amb prudència. Això és especialment important quan es tracta de nens o dones embarassades o pacients debilitats que necessiten una dieta completa i variada. Els esportistes haurien de rebutjar el vegetarianisme. En qualsevol cas, abans de canviar a una dieta diferent, haureu de consultar amb un especialista, que serà qui podrà dir quins aliments no haurien d’excloure’s en cap cas de la dieta.
