El meló és una fruita sucosa portada a Rússia des de l’est al segle XVI. El meravellós sabor delicat, l'aroma dolç i les propietats tòniques no són tota la llista de qualitats del meló. Ha estat durant molt de temps una ajuda valuosa en el tractament i la prevenció de moltes malalties.
Composició química
La polpa de meló és rica en vitamines C, grup B, sodi, potassi, ferro i calci. La composició beneficiosa del meló també inclou àcid fòlic i niacina.
Funcions beneficioses
- El meló assoleix bé la set i calma el sistema nerviós, normalitza l’activitat cardiovascular.
- El meló també s'utilitza per al reumatisme i com a agent diürètic i antitòxic.
- El consum sistemàtic de meló augmenta l’hemoglobina i enforteix el sistema immunitari.
- A causa de les seves propietats diaforòtiques, es recomana incloure la fruita fragant a la dieta com a coadjuvant per a la icterícia i la hidropesia.
- A més, el meló conté enzims que contribueixen al funcionament normal del tracte gastrointestinal. El fruit té un efecte laxant suau per al restrenyiment i les hemorroides.
- També es poden menjar llavors de meló. Són especialment útils per als homes: augmenten la força masculina i ajuden en el tractament de la pròstata.
- Les llavors de meló i la polpa també s’utilitzen com a agent antihelmíntic.
- L’efecte cosmètic del fetus també és important. En absència de reacció al·lèrgica, es poden fer màscares a partir de la polpa de meló. Ajuden a desfer-se de les pigues, l’acne i les taques d’envelliment.
- Una altra bona propietat del meló és el seu baix contingut calòric. A causa de les seves propietats dietètiques, la fruita ajuda a combatre l’excés de pes.
Contraindicacions
Per evitar la indigestió, el meló no s’ha de barrejar amb altres aliments. La fruita s’ha de menjar mitja hora a una hora després de l’àpat principal.
El consum ampli i freqüent de meló pot causar dolor a l’intestí, diarrea.
