A algunes persones els agrada relaxar-se amb alcohol a les festes, esdeveniments corporatius o simplement davant de la pantalla del televisor. Tot i això, no tothom s’ho pot permetre a causa de problemes hepàtics o per problemes de salut. Per evitar les conseqüències negatives de beure alcohol, heu de beure la beguda alcohòlica més segura.
Instruccions
Pas 1
L’alcohol més segur per al fetge, els metges l’anomenen vi de raïm natural, que té un gust refrescant i un aroma únic. El suc del raïm fermenta sense deixar rastre: si es deixa la pela i les llavors, s’obté un vi negre que s’acostuma a preparar a partir de varietats com cabernet, merlot, noir o saperavi. Es considera el més útil, ja que totes les substàncies valuoses del raïm es contenen a les seves pells, passant-ne al vi.
Pas 2
Com a resultat d’un consum moderat de vi de raïm, el cos humà rep una gran quantitat de vitamines, aminoàcids i oligoelements. Tot i això, els més valuosos són els antioxidants, que milloren el funcionament del sistema cardiovascular i rejovenen el cos. Les injeccions i cosmètics s’elaboren a partir de l’extracte de vi negre natural i els francesos, que adoren aquesta beguda alcohòlica, són molt menys propensos a patir atacs cardíacs i insuficiència cardíaca, i també es mantenen en forma, enèrgics i afectuosos durant molt de temps.
Pas 3
Tradicionalment, el vi de raïm se serveix com a aperitiu per a aperitius lleugers: gambes, formatge no massa picant, fruits secs, marisc, pollastre o galleta de gall dindi. La carn amb sucoses verdures picants (pebrots o albergínies) també és perfecta per a vi negre sec. Com que és molt difícil preparar vi de raïm en condicions urbanes, molta gent compra begudes als supermercats, on sovint venen vi en pols, evaporat a partir de most de raïm i diluït amb vodka amb addició de sabors.
Pas 4
Per evitar comprar un fals, heu de triar acuradament el vostre vi. L'etiqueta de la beguda ha de dir "vi natural"; en cas contrari, el producte està falsificat al cent per cent. El vi de raïm natural no es prepara per concentració. A més, cal indicar l’any de collita a l’etiqueta o a l’envàs: els vins en pols no són veremats ni envellits. A més, el vi real es pot reconèixer per la seva olor i sabor: un aroma excessivament pronunciat sol ser inherent a una falsificació, mentre que un sabor deficient amb un postgust absent després de tastar cap endavant dóna una beguda feta de pols.
