La salsa és una salsa amb la qual qualsevol plat es torna més tendre i aromàtic. Hi ha moltes receptes. Servit amb salsa per a carn, peix, aus de corral, bolets, pasta. Normalment, es prepara a partir del líquid que queda després de fregir o bullir aquests productes. Per millorar el gust, s’afegeixen espècies, per obtenir una consistència espessa: la farina, però, el més important, la salsa ha de complementar i enriquir l’aroma i el gust del plat principal, sense competir amb ell.
És necessari
- Salsa clàssica
- - 500 ml de brou de carn;
- - 2 cullerades de farina de blat;
- - pebre salat;
- - espècies.
- Salsa de ceba
- - 2 cullerades d'oli vegetal;
- - 2 grans caps de ceba;
- - 200 ml de vi negre;
- - 100 ml de brou de vedella;
- - 1 culleradeta de mostassa francesa;
- - 1 culleradeta de fulles de farigola;
- - sal i pebre negre acabat de moldre.
- Salsa de bolets
- - 250 g de xampinyons;
- - 1 cullerada d'oli d'oliva;
- - 2 cullerades de mantega;
- - 2 cullerades de farina de blat;
- - 100 ml de brou de pollastre;
- - 200 ml de nata;
- - sal i pebre acabat de moldre.
- Salsa hepàtica
- - 500 g de fetge de pollastre;
- - 3 cullerades de farina de blat;
- - 1 cullerada de mantega;
- - 1 culleradeta d’oli d’oliva;
- - 1 cap de ceba;
- - 50 g de cansalada;
- - 500 ml de brou de pollastre;
- - sal i pebre negre acabat de moldre.
Instruccions
Pas 1
Salsa simple a base de suc de carn
Una de les salses més populars i senzilles és una salsa a base de sucs que sobren de rostir o rostir carn i un brou fort. Perquè la salsa no surti massa greixosa, s’ha de refredar el suc calent fins a tal punt que els trossos de greix formin una pel·lícula a la superfície que es pugui treure fàcilment amb una cullera ranurada. En una paella seca, remenant de tant en tant, fregiu la farina de blat, hauria de quedar una mica daurada i començar a emetre un agradable sabor a nous. Aboqueu el brou calent a la paella o paella en què heu cuinat el vostre rostit, poseu-ho a ebullició a foc mitjà, reduïu el foc al mínim. Feu servir una espàtula per recórrer els costats del braser i traieu els trossos que s’hi hagin cuit. Afegiu la farina en un raig prim, sense deixar de remenar el brou amb un batedor. Afegiu sucs de carn. Salpebreu la salsa amb sal i pebre negre acabat de moldre. Afegiu una mica de salsa Worcester per obtenir un color marró intens. Afegiu-hi herbes fresques. El romaní, la farigola, l’orenga, el julivert i el coriandre s’adapten bé a la carn.
Pas 2
Salsa de ceba
Molts plats de carn, aus de corral, peix i fins i tot alguns cereals són molt adequats per a la salsa de ceba daurada i lleugerament dolça. Peleu la ceba, renteu-la bé amb aigua corrent i talleu-la a mitges anelles fines. Foneu la mantega en una paella ampla i profunda amb un fons pesat a foc mig. Afegiu la ceba i fregiu-la fins que estigui daurada, reduïu el foc al mínim i deixeu coure la salsa durant 20-30 minuts, remenant de tant en tant. Les cebes s’han de caramelitzar fins a tenir un bonic color marró daurat. Aboqueu el brou i el vi a la cassola, augmenteu el foc i deixeu coure la salsa durant 15-20 minuts més, no oblideu remenar. La salsa s’ha de fer gruixuda i bullir per la meitat. Salpebreu la salsa poc abans de coure-la amb sal finament mòlta, pebre negre acabat de moldre, farigola i mostassa de gra.
Pas 3
Salsa de bolets
La salsa amb bolets resulta espessa i aromàtica, fins i tot si es prenen bolets normals com a base. Els bolets s’han de netejar amb un pinzell dur o netejar-los amb un paper de cuina. Piqueu els bolets a rodanxes fines. Escalfeu una paella gran i col·loqueu els bolets a sobre. Espereu fins que se n'hagi evaporat l'excés de líquid i, a continuació, afegiu-hi l'oli d'oliva i fregiu els bolets, sense oblidar de remenar. Quan els bolets siguin rossos, feu servir una cullera ranurada per treure-los de la cassola i traslladeu-los a un plat. Afegiu mantega a la paella i espereu fins que comenci a bullir. Afegiu-hi la farina de blat tamisada i les torrades, remenant de tant en tant. Al cap de 1-2 minuts, quan la farina es rossa, aboqueu-hi el brou de pollastre calent. Prepareu la salsa, remenant de tant en tant, i quan el brou es combini amb la farina torrada per formar una salsa espessa, afegiu-hi la nata i els bolets. Remeneu-ho, rectifiqueu-ho de sal, pebre acabat de moldre, afegiu-hi herbes. Augmenteu la calor, porteu la salsa a ebullició i apagueu-la. Tingueu en compte que després de treure la salsa del foc, s’espessirà una mica més.
Pas 4
Salsa hepàtica
L’excel·lent salsa hepàtica pot convertir un plat secundari en un segon plat en tota regla. Es serveix amb puré de patates, arròs i farinetes de fajol. Remullar el fetge durant una hora amb aigua filtrada i fresca abans de cuinar, de manera que desapareixi l’excés de sang. Transferiu el fetge a un colador i esbandiu-lo amb aigua corrent. Assecar-les amb tovalloles de paper de cuina. Tallat a dues meitats, traieu l’excés de greix. Aquesta salsa es pot preparar no només amb pollastre, sinó també amb fetge de vedella. En aquest cas, el fetge s’ha de tallar en tires llargues de no més de 2-3 centímetres de gruix. Aboqueu 1 cullerada de farina de blat, sal i pebre acabat de moldre en una bossa de plàstic ajustada amb una cremallera. Poseu-hi el fetge i agiteu-lo bé. En una paella ampla i profunda, fondreu la meitat de la mantega i, quan comenci a bullir, afegiu-hi els fetges desossats en farina i fregiu-los durant un minut a cada costat. Doneu-hi la volta amb les pinces de cuina i feu servir les pinces per col·locar el fetge en un plat.
Pas 5
Peleu, esbandiu, eixugueu i talleu les cebes a mitges anelles fines. Talleu la cansalada a tires fines. A la mateixa paella, fon la resta de mantega, afegiu la ceba i salteu-la a foc mitjà durant uns minuts fins que estigui tendra. Afegiu cansalada i salteu-ho tot junt, remenant de tant en tant, fins que les cebes es daurin. Tamiseu la farina restant a la paella, remeneu-ho i aboqueu-hi el brou escalfat. Coeu-ho, sense deixar de remenar, durant 2-3 minuts, rectifiqueu-ho de sal i pebre. Quan la salsa sigui gruixuda i brillant, poseu-hi el fetge torrat. Escalfeu la salsa i serviu-la amb una guarnició, escampant-hi julivert o anet picat.
