La trista notícia és que només es pot tastar l’autèntic Bellini durant 3 mesos de l’any, durant la temporada de préssec blanc. En qualsevol altre moment, només serà una còpia patètica. Millor encara, fes-ho a Itàlia. Aquesta beguda és una de les alegries fugaces de l’estiu.
Giuseppe Cipriani, fundador de Harry's Vag a Venècia, va inventar Beilini el 1945 i va donar nom a aquesta beguda barrejada el 1949, influït pel característic color rosa de les pintures de Giovanni Bellini (1430-1516). La beguda consta de dos ingredients: suc de préssec blanc i vi escumós. El color de la beguda és creat per les "venes vermelles", que es troben al punt de contacte entre la carn i l'os de préssec.
L’abundància de préssecs a Itàlia dura de juny a setembre i Giuseppe Cipriani era tan addicte a ells que es va preguntar si hi havia una manera de transmetre aquest aroma màgic a la beguda que podia oferir a Harry's Wag. Va decidir experimentar una mica amb puré de préssecs blancs, afegint-hi Prosecco. Al llarg dels anys, les cuines de Harry's Wag han triturat préssecs blancs i aromàtics estrenyent-los a mà.
Es creu que ningú amb la seva bona raó no beu Bellini a l’hivern, fins i tot si el puré congelat permet desafiar la natura. Tot i això, a la pel·lícula "Brodsky no és un poeta" es pot veure com un amic del poeta, un artista nord-americà, entra a aquest establiment a l'hivern, on eren amb Joseph, i demana aquest còctel.
Què passa amb l'hora del dia? El còctel és massa pesat com a aperitiu abans de dinar o sopar. El millor moment és començar el dia a esmorzar. O, al contrari, al final del dia, acompanyant les postres.
Què dolç ha de ser Bellini? Moderadament dolç per a un sabor distintiu de préssec.
Algunes receptes contenen suc de llimona com un dels ingredients. D’on va sorgir aquesta idea? Potser per un malentès de la recepta del propi Harry's Wag. Durant la preparació del puré, el suc de llimona s’esmenta en una proporció de 1:10, cosa que ajuda a evitar l’oxidació del suc de préssec.
Les proporcions són una qüestió de gustos. El llibre de cuina Harry’s Bar presenta una proporció 1: 3 de puré a escumós.
Per acabar, quin tipus de vidre hauríeu d’utilitzar? Servir en un got de flauta és elegant i preciós. Però la foto del Llibre de cuina de Harry’s Wag no capta una flauta, sinó la visió d’un interruptor de palanca amb un fons bastant gruixut. És en aquest got que se serveix un còctel a la pel·lícula "Brodsky no és un poeta".
El còctel té 3 de les variants més famoses: Puccini, Rossini i Tiziano.
A Puccini, el puré de préssec es substitueix per suc de mandarina. La primera menció es troba al llibre Bluff you way in Champagne de Nikolas Montesde (1992). Aquesta beguda és un homenatge al famós compositor italià del segle XIX Giacomo Puccini, concretament l’obra de Madame Butterfly.
Rossini ha substituït el puré de préssec per puré de maduixa. Igual que el gir anterior, aquest es va inspirar en l'obra d'un altre compositor: Gioachino Antonio Rossini.
I, finalment, Tiziano és una beguda a base de vi escumós i suc de raïm negre. Es va crear en honor del pintor italià de l’escola veneciana del segle XV - Tiziano Vecellio.
Així, aquestes 4 variacions se sumen a una sola imatge, que forma 4 estacions que canvien successivament. La primavera porta maduixes madures (Rossini), l’estiu porta préssecs dolços (Bellini), la tardor és rica en raïms sucosos (Tiziano) i l’hivern aporta brillants mandarins cítrics (Puccini).
