Molts la consideren una mena de llimona, que pràcticament la priva de la independència. Tot i això, la llima és un cítric ric en vitamines i amb un sabor àcid.
Entre les taronges, els pomelos i fins i tot les llimones, la llima és un fruit que no es merita. Probablement, això es deu al gust específic de la fruita, per dir-ho així "per a un aficionat". Al mateix temps, poca gent sap que la calç és més rica en vitamines que el seu parent proper, la llimona. En primer lloc, és la vitamina C, que protegeix l’organisme de l’envelliment prematur a causa dels col·làgens que conté. A més, la sucosa llima (la llimona és clarament inferior a ell) conté una gran quantitat de vitamines A, K, grup B.
Digne de sorpresa és la peculiaritat de la calç que conté molts hidrats de carboni, tot i que es manté com una fruita hipocalòrica. En aquest sentit, està indicat per a persones amb dieta. Premeu el suc de llima en un got d’aigua tèbia i beveu. N’hi ha prou amb dos gots al dia i, al cap d’una setmana, us sentireu sensiblement més prims. La calç conté menys proteïnes i fibra.
Pel que fa al gust, la llima és realment arrogant. No obstant això, aquest cítric és un regal del Déu per a les dones embarassades que pateixen toxicosi, ja que una gota de suc de llima pot alleujar les nàusees durant molt de temps.
Natural de l’Himàlaia, la calç va guanyar popularitat a Europa juntament amb la propagació del tequila. Al cap i a la fi, per sentir el gust d’aquesta beguda alcohòlica, un tros de llima és simplement insubstituïble.
Les llimes es conreen i es venen tot l'any. Per comprar fruita madura, heu de triar fruites llises i brillants que tinguin un color uniforme. Al cap i a la fi, els tons de llima poden variar del groc al verd, segons el tipus de fruita.
