Tothom sap que el pastís amb el nom majestuós "Napoleó" té un sabor dolç especialment agradable. Cada capa-capa està impregnada d’una delicada crema, que crea un sabor únic i aporta un ambient festiu. Però no tothom sap que les capes de la història, que es remuntaven al passat llunyà, tenien una connexió directa amb el mateix emperador Napoleó Bonaparte. I, tot i que la història es remunta a segles enrere, el seu començament encara es perd.
Hi ha moltes versions de com va néixer aquesta obra mestra culinària. Es diu que l’emperador, passant temps amb la seva amant, ajupint-se el coll i parlant afectuosament sobre sentiments tendres, va ser notat per una esposa gelosa i desconfiada. Va preguntar amb una mirada sobre la situació, sense paraules.
Somiant amb problemes, l’enginyós Napoleó va explicar que li parlava a la dama d’honor del desig de coure un pastís, la recepta de la qual li havia vingut al cap l’altre dia. L'emperador va llistar a l'instant els ingredients a l'atzar, que va haver d'escriure per confirmar les seves intencions. I l’esposa, sent dolça, exigia coure un pastís i assegurar-se de l’honestedat de Bonaparte.
Un dels testimonis d’aquesta situació, el mariscal, va haver d’explicar a tot el palau l’increïble pastís i molt aviat el xef va coure aquest increïble pastís. Va fer un cop d’ull a tothom que ho va provar, que va ser el començament de la història de “Napoleó”.
Segons una altra versió, el pastís es va començar a preparar després de la persecució de l'exèrcit de l'emperador francès des de Rússia. Per a l’àmplia celebració d’aquest esdeveniment centenari, els forners i pastissers de Moscou van inventar molts plats, però a la gent li va agradar sobretot una petita pasta de full que no destacava especialment per l’aspecte. Però el gust era únic.
Els seus pastissos cruixents amb un delicat rubor es van submergir en un deliciós flam. La forma triangular del pastís simbolitzava el barret de gall del propi emperador, i tothom que prengués un mos podia gaudir plenament de la victòria dels russos sobre els francesos.
La forma del barret de gall de l’emperador, per desgràcia, no es va arreglar per a unes postres delicioses, i el pastís es va transformar en un pastís més gran, que ara es fa rodó, quadrat i fins i tot rectangular, i es talla a trossets.
Tanmateix, sigui quin sigui l’origen del pastís de Napoleó, la seva popularitat mai s’assecarà. S’ha convertit en un plat dolç clàssic i la seva presència a la taula sempre evocarà somriures i ganes de tastar una llesca de les vostres postres preferides.
