El sushi és molt popular entre els amants de la cuina oriental. Aquest plat es demana a domicili en serveis de lliurament, comprats a restaurants i bars. Però poca gent sap què eren els sushi originalment, com van aparèixer, quin procés d’evolució van passar i quant van canviar fins arribar als nostres dies.
Instruccions
Pas 1
Per primera vegada el sushi va aparèixer als països del sud d'Àsia. La preparació d’aquest plat va començar amb la purificació del peix de mar. Després es va ruixar amb capes de sal i es va posar sota opressió una sobre l'altra. Al cap d'uns dies, l'opressió es va eliminar i es va deixar sota la tapa durant diversos mesos. Durant aquest període, els peixos van tenir temps de fermentar i estar a punt per menjar. És probable que els amants del sushi actuals no es vegin atrets per l’olor que provenia del peix. Per cert, inicialment, l’arròs no s’utilitzava per preparar sushi; es servia com a plat independent.
Pas 2
El sushi es va preparar d’aquesta manera fins al 1900 i després es van fer ajustaments. El famós xef japonès Yohei va decidir que valia la pena abandonar el procés de fermentació del peix, va començar a servir sushi amb peix cru. Aquesta es va convertir en la tradició de cuinar aquest plat, que fins ara no s’ha interromput. Altres mestres es van implicar immediatament en aquest procés i aviat van sorgir diversos estils (Kansai, Edo) de preparació de sushi.
Pas 3
El sushi Kansai consistia en grans quantitats d’arròs, després de cuinar-lo, el plat es col·locava en una bella forma comestible. El sushi Edo era més abundant en peixos (ja que la ciutat on es preparava aquest sushi es trobava a la costa de la badia, això feia que el peix fos més comú i assequible), però tenien arròs en la seva composició, tot i que en forma de poc grumoll.
Pas 4
Amb el pas del temps, l’arròs es va convertir en un dels ingredients principals del sushi, van començar a cuinar-lo amb verdures, peix, bolets i altres productes, cosa que va donar al plat un nou gust extraordinari. L’addició de condiments, vinagre d’arròs, sucre, aigua salada, sake, mirí i algues va permetre abandonar la fermentació de l’arròs. A l’arròs cuit s’hi van afegir marisc, peix i verdures i després es va mantenir el sushi sota pressió durant un temps. Aquesta recepta agradava molt als habitants del Japó, van començar a obrir restaurants, botigues i restaurants on la gent podia demanar sushi de tota mena.