La remolatxa és rica en vitamines, valuosos microelements i fibra, es recomana consumir-la amb problemes d’hemoglobina i digestius baixos. L’arrel vegetal també s’inclou en algunes dietes populars. Tanmateix, abans d’iniciar un programa de pèrdua de pes, heu de familiaritzar-vos amb les contraindicacions i entendre com incloure correctament la remolatxa al menú.
Sobre els beneficis de la remolatxa
Com moltes altres verdures, la remolatxa és imprescindible en una dieta equilibrada. Aquest arrel vegetal conté relativament poques calories (unes 42 unitats per cada 100 g de producte), mentre que el seu valor nutritiu és elevat. El vegetal és ric en hidrats de carboni complexos, fibra, que té un efecte positiu sobre el funcionament del tracte gastrointestinal i accelera l’eliminació de toxines del cos. A més, la remolatxa conté moltes substàncies útils. És:
- Vitamines del grup B, accelerant els processos metabòlics, millorant l’estat de la pell, augmentant l’hemoglobina.
- L’àcid ascòrbic és un antioxidant natural que enforteix el sistema immunitari.
- Complex d’àcids naturals (oxàlic, làctic, màlic), que estimula la correcta digestió dels aliments i accelera l’eliminació de toxines.
- La betaïna, que accelera la degradació de les proteïnes i la seva absorció per part del cos.
- Magnesi, que augmenta la resistència a l’estrès.
- El zinc, que millora el procés de digestió i estimula la pèrdua de pes.
- Manganès, que estimula el metabolisme natural.
- Clor, netejant els òrgans interns dels dipòsits de greixos.
A més, els cultius d'arrel contenen ferro, pectina, coure i altres microelements i macroelements valuosos. Quan s’utilitza correctament, la remolatxa millora la digestió de proteïnes animals, impedeix la formació de dipòsits de greixos i combat eficaçment el greix visceral perillós. El vegetal protegeix el fetge i els ronyons, contribuint a la neteja natural dels organismes dels productes de la desintegració i enforteix el sistema cardiovascular. El consum regular de remolatxa redueix el risc de depressió i fluctuacions de pressió que sovint acompanyen dietes baixes en calories. S'ha comprovat que la remolatxa crua té un efecte antitumoral pronunciat i es pot recomanar per a la prevenció del càncer.
Entre els beneficis d’un cultiu d’arrels hi ha un augment de la resistència a l’estrès i la resistència del cos. El producte és útil per a entrenaments intensos, proporciona una sensació de plenitud durant molt de temps i evita menjar en excés. Les persones amb estils de vida actius assenyalen que la inclusió d’amanides i puré de remolatxa al seu menú diari ajuda a reduir el contingut calòric total de la dieta i els permet mantenir-se durant més temps a la dieta, evitant menjar en excés i avaries.
Contraindicacions: quan la remolatxa no és bona per a vosaltres
Tot i els molts aspectes positius, la remolatxa no és per a tothom. No es recomana remolatxa crua ni plats d’això per a diabetis mellitus tipus 1 i tipus 2, processos inflamatoris de naturalesa diferent, malalties renals cròniques, gastritis i úlceres. El cultiu d’arrels no s’ha de menjar amb intolerància alimentària individual, hipertensió i elevada acidesa. En l'etapa de remissió, és possible un ús dosificat sota la supervisió d'un metge.
Per tal que les remolatxes només aportin beneficis, cal controlar atentament la reacció del cos i combinar els aliments correctament. Es recomana utilitzar la verdura d'arrel en combinació amb altres verdures, preferiblement cada dos dies o amb menys freqüència. Al principi, les porcions haurien de ser petites, a poc a poc es pot augmentar la quantitat del producte. Els programes de dieta intensiva permeten el consum diari de remolatxa, però es pot seguir aquesta dieta durant no més de 3-4 dies. Després heu de fer un descans, al cap de 2 setmanes es pot repetir el programa de desintoxicació.
Els nutricionistes creuen que la remolatxa crua és la més sana. Quan es cuina o es cou al forn, es destrueixen alguns elements útils, per exemple, la betaina. Al mateix temps, el producte cru és més difícil de digerir i pot provocar problemes estomacals i intestinals. Es recomana alternar remolatxa crua, bullida i al forn, mentre que una sola ració no pot superar els 100 g.
Receptes de remolatxa: preparació pas a pas i ressenyes de les persones que perden pes
Les noies que planegen perdre ràpidament unes quantes lliures estan practicant amb èxit la dieta de remolí quefir. Per preparar-ne una de greixosa, heu de barrejar 500 g de remolatxa bullida i 750 g de kéfir baix en greixos. El còctel és convenient per preparar-lo en una batedora. La beguda es divideix en 3 dosis, bevent-la abans dels àpats. El pit de pollastre bullit ajudarà a suplir la deficiència de proteïnes; es permeten verdures al vapor, te verd, iogurt casolà o formatge cottage baix en greixos. La dieta dura 3 dies. La remolatxa en un duet amb kefir allibera el cos de toxines i excés d’aigua, redueix la mida de la cintura i permet desfer-se de les complicacions grasses internes.
Una sopa de remolatxa original i sana proporciona un bon efecte de crema de greixos. Les remolatxes, les pastanagues i les cebes es pelen, es tallen finament, s’aboquen amb aigua filtrada i es bullen durant 20 minuts. Després que bulli la sopa, cal reduir el foc. A continuació, es posa una col blanca triturada en una cassola, bullida 10 minuts més. Abans de treure la sopa dels fogons, afegiu-hi 4 grans d'all picats i el suc de mitja llimona. No cal sal, però podeu afegir algunes herbes. La sopa acabada d’elaborar substituirà el dinar o el sopar, normalitza la digestió i elimina ràpidament els volums innecessaris. Podeu posar una mica de iogurt baix en greixos al plat, no augmentarà el contingut calòric total.
Altres plats aprimadors també van rebre bones crítiques: suc de remolatxa acabat d’esprémer (es pot barrejar amb suc de pastanaga en proporcions iguals), una amanida de remolatxa crua, col blanca i pastanagues, que es menja en lloc de dinar o sopar, una verdura d’arrel cuita amb -formatge cottage greix. Aquests plats us ajudaran a eliminar 1-2 kg en una setmana, reduirà significativament el volum, millorar l’estat de la pell i el cabell.
