A diferència de la sucosa i increïblement sana polpa d'alvocat, o "pera de cocodril", les llavors d'aquesta fruita sud-americana no difereixen pel seu gust especial. En primer lloc, menjar-los pot causar al·lèrgies. En segon lloc, tenen gust de serradures normals. Tot i això, no heu de llençar els ossos que quedaven de l’alvocat. Els podeu utilitzar, però no per menjar.
La forma més comuna d’utilitzar la llavor d’alvocat és plantar i cultivar la vostra pròpia “pera d’aligator”. Després d’haver decidit portar l’atmosfera de les selves tropicals sud-americanes a casa vostra, tingueu en compte que només les llavors d’una fruita madura poden germinar a casa. És poc probable que espereu els brots de llavors d'alvocat immadur.
Traieu amb cura el pou de la sucosa i captivadora polpa d'alvocat, peleu-la bé i netegeu-la. Col·loqueu la llavor en un pot de vidre petit, com ara menjar per a nadons, preparat amb una barreja de terra, sorra i humus. La llavor del substrat s’ha de situar verticalment i la seva part ampla a la part inferior. No cal enterrar completament el pou d'alvocat. S’ha d’exposar des del terra una porció igual a 2/3 de l’alçada total de la llavor. Si la sembra es fa a la tardor o a l’hivern, la safata d’alvocat s’ha d’omplir amb una quantitat moderada de líquid. Si decidiu plantar aquest fruit a l’estiu o a la primavera, el reg hauria de ser força abundant. El brot del futur alvocat apareix, per regla general, un parell de mesos després de la sembra.
En les condicions del clima rus, l’alvocat cultivat a partir de pous, per regla general, no dóna fruits. Només té una funció estètica i sovint és l’autèntic orgull del seu propietari.
En adonar-vos que la longitud de les arrels de les plantes ha arribat a 3-4 cm, procediu a trasplantar l'alvocat en un recipient més gran amb un diàmetre de fins a 10 cm. Igual que amb la plantació, no heu d'enterrar completament la llavor. N’hi ha prou amb ruixar-la amb terra només per un terç. No traieu mai la pell dura de la llavor. Al cap d’un temps, adquirirà un to rosa suau, es suavitzarà i esdevindrà una autèntica decoració de la planta.
Un arbre que hagi crescut fins a 10-15 cm d'alçada s'hauria de trasplantar a una olla encara més àmplia. S’ha de cultivar en un lloc brillant, però sense accés a la llum solar directa. La planta és termòfila, la temperatura crítica de l’aire és inferior a 10-12 ° C. Un cop al mes, l’adob s’ha de dur a terme en forma de fertilitzant complex. Les fulles d’alvocat sovint s’han de ruixar amb aigua i també es necessiten regs abundants per evitar que el coma de terra s’assequi.
Les llavors d'alvocat s'utilitzen sovint en l'art infantil. Una d’aquestes llavors és una base excel·lent per fer artesania. Per exemple, complementant-lo amb detalls esculpits a partir de plastilina, podeu crear fàcilment la imatge d’un ós, una llebre o algun personatge de conte de fades.
Els amants de l’alvocat, especialment especialitzats i amb talent, utilitzen els pous d’aquesta fruita per fabricar figuretes d’animals, ocells i persones. I alguns artesans fins i tot en fabriquen joies de disseny originals: perles, fermalls, agulles.
A causa de la semblança de la forma de les llavors d'alvocat amb els ous de gallina, també es poden utilitzar per fer records de Pasqua. N’hi ha prou amb treure amb cura la llavor de la fruita, netejar-la amb cura, assecar-la, pintar-hi bells dibuixos amb guaix o pintures acríliques i cobrir-la amb un vernís protector. Tot el procés d’elaboració d’un ou de Pasqua a partir d’una llavor d’alvocat pot ser confiat a un nen, només l’últim és fer-ne l’envernissat un adult.
