L’arròs és un plat secundari molt popular. És adequat tant per a aquells que segueixen una dieta de pèrdua de pes com per a aquells que simplement vigilen la seva salut. Inicialment, l’arròs s’utilitzava a la cuina de l’Àsia oriental, especialment a la xinesa, però per les seves propietats i beneficis únics s’ha popularitzat a tot el món.
Informació útil sobre l'arròs
L’arròs és un cultiu antic de cereals i es va utilitzar per primera vegada fa més de 4.000 a l’Àsia Oriental. Per a molts pobles, l’arròs s’associa merescudament a un símbol de fertilitat.
L’arròs té molts beneficis per a la salut. El contingut calòric de l’arròs en forma seca és de 350 Kcal, de les quals 6, 7 són proteïnes, 0, 7 són greixos i 78, 9 són hidrats de carboni. El contingut calòric de l’arròs bullit és de mitjana 116 Kcal. durant la cocció, l’arròs absorbeix aigua i el contingut calòric es redueix aproximadament tres vegades. L’arròs conté vitamines del grup B, calci, potassi i fòsfor.
Mètodes de cocció de l’arròs
Hi ha diverses maneres de cuinar arròs. El més habitual és bullir. Però hi ha una manera de fregir l’arròs. Fregir arròs és possible de dues maneres: fregir precuit i fregir grans secs amb l’addició d’aigua després de l’escalfament.
En el primer mètode de cocció, l’arròs es bull tradicionalment. És possible cuinar arròs sense afegir-ho tot, aquest mètode de cuina es diu japonès. L’arròs bullit es pot fregir immediatament després de bullir-lo, però tradicionalment és important refredar el gra bullit abans de fregir-lo. L’arròs preparat s’ha de posar en un plat especial per fregir amb oli escalfat i fregir fins que estigui tendre. Per fregir arròs, s’adapta una paella, un calder o un estofat.
En el segon cas, cal escalfar l’oli en una paella i abocar-hi arròs sec o prèviament rentat. Aquest mètode de cocció requereix una agitació vigorosa durant la cocció fins que els grans d’arròs perdin la seva transparència i adquireixin un to daurat. Si cal, en aquest moment podeu afegir espècies i barrejar-ho tot. A continuació, s'afegeix aigua en una proporció de 1/2 (dues parts d'aigua per una part d'arròs sec). Quan s’absorbeix l’aigua afegida, l’arròs fregit es pot considerar cuit.
La popularitat de l’arròs fregit
L’arròs fregit és més popular al Japó, la Xina i altres països de l’Àsia Oriental. La cuina nacional de diferents països té els seus propis mètodes i regles per preparar arròs fregit.
Als països d’Àsia Central, el pilaf és una forma comuna d’arròs fregit nacional. La preparació del pilaf s’associa a moltes tradicions; és alhora un plat festiu i quotidià.
Als Estats Units, l’arròs fregit s’utilitza en menjar ràpid, servit al mateix plat amb carn de porc picada, pollastre, marisc o verdures. Aquesta versió del producte ja no s’assembla a un plat tradicional xinès.
