Els membres de la família domèstica haurien d’acceptar fàcilment que s’utilitzin pastes a la marinera amb carn picada per segon. Aquesta recepta es considera popular o soviètica; no importa, el més important és que els agrada el plat preparat.
La història de l’aparició de la pasta naval
La investigació històrica culinària ha demostrat d'on provenia la pasta naval i per què se'n diu així. El començament del segle XX destaca pel ràpid augment de la flota russa. I tot i que en aquella època el menú dels mariners ordinaris no preveia el manteniment de la pasta, i el Reglament naval prohibia l’ús de provisions no especificades, va sorgir un costum a la Marina –després d’un difícil treball de càrrega de carbó– per alimentar els mariners no segons la carta, amb alguna cosa alta en calories i satisfactòria. La pasta va anar molt bé amb aquest menjar. Tenien un contingut alt en calories, nutritiu i de cuina ràpida. L’avantatge era que en aquells dies la pasta es considerava “menjar del mestre”. Aquest sopar es considerava una celebració per als mariners, que provenien majoritàriament de la classe treballadora i de la pagesia.
Contingut calòric
El valor nutritiu de la pasta naval depèn del tipus de carn i de la quantitat d’oli. El contingut mitjà de calories d’un plat és de 185 kcal per cada 100 grams. Si rebutgeu oli, per exemple, utilitzeu una paella de tefló en lloc d’una de normal, podreu reduir el contingut calòric. La carn picada magra es pot obtenir a partir de pollastre, gall dindi. El contingut calòric de les pastes de blat dur és d'aproximadament cent quaranta quilocalories per cent grams. El contingut calòric de la pasta en forma seca és aproximadament de tres-centes cinquanta quilocalories per cent grams. Hidrats de carboni - 70%, proteïnes - 20%, greixos - molt poc, la resta de la massa és aigua, fibra i altres substàncies de llast. Quan bull, la pasta dobla aproximadament la seva mida. D’aquí la conclusió: el contingut calòric de la pasta acabada serà la meitat.
Ingredients
- Pasta de blat dur: 400 grams,
- carn picada de vedella (pollastre, porc): 400 grams,
- ceba - 1 peça,
- mantega - 50 grams,
- oli de gira-sol - 3 cullerades,
- sal al gust
- pebre mòlt - al gust
- fulla de llorer - 1 fulla,
- all - 2 grans.
Com cuinar
- Per a la carn picada, primer trossegeu finament les cebes.
- Fregiu-lo fins que estigui daurat en oli de gira-sol, afegiu mantega al final.
- Poseu carn picada a les cebes fregides.
- Remeneu la carn picada amb ceba i a foc lent, sense deixar de remenar, fregiu-la fins que el líquid s’evapori (de deu a quinze minuts). Al final del sofregit, salpebreu la carn picada al gust, afegiu-hi la fulla de llorer, tapeu-la i deixeu-la coure una mica.
- Podeu afegir un parell de grans d'all picat a la carn picada.
- Poseu la pasta a coure uns vint minuts.
- Tirar la pasta acabada en un colador, escórrer el líquid.
- Posar la pasta a la carn picada ja feta, combinar i barrejar.
- Mantingueu-ho a foc lent durant un minut.
