Les postres se sol anomenar plat dolç que se serveix al final del dinar, així com per berenar o sopar a la tarda. La paraula "postres" es manlleva de la llengua francesa, on postre o desservir significa "netejar la taula".
Què són les postres
Moltes postres preferides solen ser un plat dolç (per exemple, gelats o pastissos). Però també hi ha postres salades. Aquests inclouen fruites i fruits secs sense mel ni sucre afegits. Per exemple, els formatges es consideren unes postres clàssiques franceses.
A més, no tots els plats dolços es poden atribuir a les postres. Per exemple, la cuina xinesa es caracteritza per plats de carn dolça (per exemple, porc o pollastre amb pinya), que no són postres. A la Xina també és costum fer caramels amb gingebre i pebre en lloc de sucre.
Abans de l'arribada dels europeus, els nadius americans també preparaven xocolata amb espècies i pebrots en lloc de sucre.
Les postres inclouen diversos tipus de pastisseria (pastissos, pastes, magdalenes, pastissos, pastissos, neules, galetes); qualsevol gelea feta de fruites i baies fresques, xarops, compotes, natilles o crema agra, llet i nata; dolços i malví; fruites i amanides de fruites; plats de nata batuda; gelat. A més, les postres poden ser sucs, compotes, gelea, te, cafè, cacau, xocolata calenta i vins de postres. És a dir, tot el que se sol servir al "tercer" es pot anomenar postre.
Quines postres demanar
Les postres es divideixen en dos grans grups, calents i freds. Es sol servir la taula dolça amb plats especials (de postres), així com postres, culleres, forquilles i ganivets.
Les postres calentes inclouen diverses begudes: te, cafè, xocolata calenta, cacau. Se’ls reconeix que milloren l’estat d’ànim, energitzen el cos i milloren el procés digestiu.
Segons les receptes, hi ha 3 tipus de postres. Els més senzills són els monoingredients. Aquests plats s’elaboren generalment amb una sola fruita que es cou o es serveix fresca. Com a guarnició per a aquestes postres, és habitual servir menta, flors o salses suaus especials elaborades amb gelats.
El segon tipus de postres és multi-ingredient. Es tracta de plats més complexos que es preparen a partir de 2 o més productes. Aquests components s’han de combinar entre ells. Aquestes postres es poden servir en bols especials o copes de còctel.
El tercer tipus són les postres de textura complexa. Els anomenats plats amb textura impliquen un acord complex: quan també es serveixen pastes especials o figuretes de fantasia de xocolata congelada amb les postres. En improvisar i variar els components d’aquestes postres, podeu diversificar la taula creant un nombre gairebé il·limitat de plats nous.
L’elecció de les postres és qüestió de gustos. A algú li agrada un soufflé o una fruita delicats, a algú li agraden les delicioses pastes riques en calories. En donar preferència a un o altre plat, cal recordar que les postres no estan dissenyades tant per saturar, sinó per ombrejar i suavitzar el sabor dels plats anteriors.
Originalment a la cuina francesa, les postres s’entenien com un plat lleuger i ventilat amb un efecte revigorant i refrescant. Normalment es preparaven a partir de baies i tenien un gust lleugerament àcid. Podrien ser sucs, gelatines, pudins, cremes i mousses.
