El cogombre pertany a la família de les carbasses. Es conrea a l’aire lliure a l’estiu i als hivernacles a l’hivern. Juntament amb la pell, el cogombre té un gust més astringent que sense ella. Aquesta verdura s’utilitza sovint en amanides i diversos adobats.
El cogombre és d’estructura verda i densa. El cogombre és allargat i de forma prima. Hi ha 2 versions de l’origen d’aquest vegetal. Segons un d’ells, l’Himàlaia és el bressol del cogombre. Segons una altra versió: la verdura es va començar a cultivar a l’Àfrica i a través d’Egipte va arribar a Europa.
El cogombre no té gust com cap altra verdura ni fruita. Segons càlculs matemàtics, un cogombre té un 90% d’aigua. I el que és més interessant, en termes de composició química, aquesta aigua és gairebé destil·lada. Gust de cogombre herbari i aquós. El cogombre no és absolutament ensucrat. Per contra, sense un regust pronunciat. Si mengeu un cogombre sense espècies, sal ni additius, només en podreu sentir el caràcter aquós. Els cogombres, completament madurs, tenen un gust agradable. Si el cogombre està massa madur, el seu sabor canvia a pitjor. Pot tenir un gust amarg o malament. Aquests cogombres no se solen menjar. Un cogombre cobert pot ser groguenc.
Els plecs emergents de la fruita i les puntes seques són signes d’un cogombre en descomposició. Llenceu-lo immediatament. Al cap i a la fi, la podridura pot anar a altres exemplars. No guardeu mai cogombres en mal estat al costat de bons.
El color del cogombre només pot ser verd. La tonalitat depèn de la varietat. La carn del cogombre és de color verd clar, independentment de la varietat. Al centre de la verdura hi ha petites llavors blanques. El cogombre es consumeix amb llavors.
Els cogombres contenen compostos de iode molt fàcils de digerir.
El cogombre ajuda a digerir millor els aliments i augmenta la gana. Aquest vegetal és ric en substàncies orgàniques complexes. Aquestes substàncies ajuden a millorar la digestió, augmenten l’acidesa del suc gàstric. El cogombre està contraindicat per a aquelles persones que tenen gastritis amb alta acidesa i malaltia de l'úlcera pèptica.
El cogombre conté molt potassi. Millora la funció renal i cardíaca. Per descomptat, els cogombres tenen molta fibra. Gràcies a això, es regula el treball dels intestins i el colesterol s’excreta del cos. Recordeu que un excés de colesterol causa malalties renals, hepàtiques i d'altres òrgans. També contribueix al desenvolupament de l’aterosclerosi.
El cogombre és un ingredient habitual de les amanides d’estiu. Dóna al plat una peculiar olor fresca. La verdura va bé en plats amb tomàquets, raves, pebrots, formatge, ceba i altres herbes. La crema agra, la maionesa, el gira-sol i l’oli d’oliva són adequats com a amaniments per a amanides amb cogombre.
Per tant, per fer una amanida de formatge amb cogombres frescos, necessitareu: 400 grams de formatge dur, 2 cogombres, 3 pomes petites, salsa de soja. Talleu el formatge a daus, les pomes i els cogombres a rodanxes. Remeneu tots els ingredients junts i cobriu-los amb la salsa de soja. Com que la salsa és molt salada per si mateixa, no cal afegir sal addicional a l’amanida.
