Tots els països del món tenen delícies que definitivament val la pena provar. A Rússia, es tracta de boletes i vinagreta, a França (croissants i foie gras, a Tailàndia) fruites exòtiques plenes de vitamines. Però hi ha productes i plats tan específics que cal provar-los amb molta cura. Per exemple, a França, per exemple, hi ha un formatge que fa olor de mitjons. A Tailàndia, el durian és una delícia tan específica.
El durian sembla força aterridor: el fruit és gran (pot pesar fins a 10 quilograms), la pell és de color marró verd amb grans espines, cosa que pot complicar molt el transport del durian.
A Internet, podeu trobar un gran nombre de ressenyes i articles sobre aquest desconegut tropical, i cada autor d’una ressenya o article assenyala una olor específica i francament malaltissa d’aquesta fruita. Algú diu que fa olor a arengada malmesa, per a algú l’olor s’associa a l’olor dels ous podrits. L’olor també és increïblement persistent. Per això, durian no es pot transportar a hotels de Tailàndia, en cas contrari, podreu rebre una multa. Per la mateixa raó, no es pot trobar durian a les botigues europees i russes. L’exportació fora de Tailàndia per part de turistes individuals també està prohibida, en cas contrari s’exigirà una multa força gran.
Tot i l’olor repugnant, els tailandesos celebren el gust diví del durian, que recorda la delicada crema de vainilla. Les persones que han provat el durian us aconsellen menjar-lo amb una cullera, però de cap manera amb les mans, en cas contrari l’olor descrit anteriorment us perseguirà durant molt, molt de temps.
També cal tenir en compte que el durian, com totes les fruites exòtiques, pot causar al·lèrgies. Si sou propens a reaccions al·lèrgiques, és recomanable esbrinar per endavant si sou al·lèrgic a la polpa d’aquesta fruita amb olor específic i gust real.
