La col és una verdura versàtil que se serveix crua i estofada, fregida o al forn. Es poden preparar més d’un miler de plats de tota mena: des de panets de col fins a pastissos. El més freqüent és que hi hagi una varietat de col blanca a la venda, però de vegades també es poden trobar cols vermelles, cols de Brussel·les, col de Pequín, colinabo i bròquil. Com triar una col fresca i saborosa entre tota aquesta varietat?
Instruccions
Pas 1
A l’hora d’escollir la col blanca, assegureu-vos que estigui fresca. Això pot ser determinat per la base. Si observeu que algunes de les fulles es van tallar, vol dir que van intentar refrescar el cap de la col, amagant al comprador un aspecte ranci i feble. El color de la col ha de ser ric i verdós. Les fulles són dures i fermes, sense taques marrons ni taques toves. La col inflable densa és una bona opció per a la vostra taula.
Pas 2
La col vermella s’escull segons els mateixos principis que la col blanca, amb l’única diferència que les seves fulles han de ser riques en color bordeus o morades. Vigileu de prop la frescor d’aquesta col, ja que les fulles de color porpra tenen menys probabilitats de podrir-se i taques marrons. I la majoria de les vegades fem servir col vermella a les amanides, és a dir, crues.
Pas 3
La coliflor ha de ser ferma i ferma. Si la col està lleugerament esvelta, les inflorescències no seran properes entre si. Les pròpies inflorescències són blanques i denses. Les taques fosques són un signe de desintegració o tractament de pesticides. Quan la coliflor s’obri, hauria de cruixir. L'estricte de les bases d'inflorescència és un signe d'un producte antic.
Pas 4
El bròquil s’ha de triar pels mateixos motius que la coliflor. L’única diferència és en el color. Les inflorescències de bròquil solen ser de color verd fosc, de vegades amb un tonalitat bordeus.
Pas 5
El colinabo és saborós si es tracta de fruits petits, rodons i verdosos que no superen els 150 grams i uns 10 cm de diàmetre. El rap de porpra és lleugerament més gran que el verd. Les fruites massa grans solen estar creixudes i tenen carn fibrosa. Les fulles de colinabo han de ser fresques, no marcides. Fruit de la tija sense talls ni taques.
Pas 6
Trieu també les cols de Brussel·les per la seva aparença. Rodó, pla, amb una base groguenca, de la mida d’una pilota de tennis de taula. No hi hauria d’haver cap dany visible. Cada cap de col és de color verd intens i molt dens. En cap cas hi hauria d’haver humitat, en cas contrari pot resultar podrida des de l’interior.
Pas 7
La col de Pequín ha de ser blanca i ferma. Tot perquè no li agrada la llum i es cultiva a l’ombra. La col lleugera sempre és més sucosa i rica, la col verda és dura i gruixuda. Mireu de prop el cap de la col xinesa des de tots els angles. Si les fulles estan amarades i viscoses, significa que la col es va emmagatzemar durant molt de temps i va començar a deteriorar-se.
