La mel és un producte natural únic que aporta grans beneficis al cos. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps remots, quan s’extreia la mel de les abelles salvatges. Només més tard la gent va aprendre a mantenir els colmenars i aportar a la vida una deliciosa saborosa i alhora curativa.
Els tipus de mel més freqüents
Hi ha diversos tipus de mel recol·lectats i comercialitzats més sovint. Cadascun d’ells és únic a la seva manera i porta un cert conjunt de propietats que tenen un efecte beneficiós sobre el cos. És incorrecte pensar que amb qualsevol malaltia es pot prendre la primera varietat de mel que es presenta i curar-se. Cada espècie actua d’una manera diferent.
Per exemple, l’acàcia, quasi transparent, però blanquejant quan s’espesseix, ajuda a fer front a l’insomni, les malalties de l’estómac i els ronyons. Una mena d’avantatges és la hipoal·lergenicitat d’aquesta varietat.
La mel de blauet té un matís lleugerament verdós amb una barreja d’ametlles daurades, poc dolces. S'utilitza com a colerètic i diürètic. També estalvia en cas de cremades i malalties de la pell.
La mel de bruc és molt potent. De color marró vermellós, amb amargor, no cristal·litza durant molt de temps. És l’antisèptic i l’agent purificador de sang més fort. Serveix com a salvavides per a l'asma bronquial.
La mel de mostassa elimina millor les toxines. És gairebé blanc, es torna ràpidament espès, com una agradable crema de gra fi. Millora la funció renal.
La mel de fajol és de color fosc, gairebé marró, té un aroma pronunciat, sabor amb una lleugera amargor. Es tracta d’una troballa per a persones que pateixen malalties cardiovasculars: enforteix el múscul cardíac, dilata els vasos sanguinis i normalitza la pressió arterial. També és indispensable per a inflamacions de la pell, ferides i abscessos.
La mel de til·ler és el rei de les varietats perfumades. Té un to groc clar, els verds es poden veure immediatament després de collir-los. Aquesta mel serveix com el millor medicament per als refredats i la grip, augmentant la resistència del cos. Ajuda amb patologies ginecològiques i malalties del tracte gastrointestinal.
La mel de violació (groguenca i molt viscosa) és eficaç per als microictus, ja que dilata els vasos del cervell. Ajuda amb varius i gastritis.
Tipus de mel més rars
Alguns tipus de mel són menys habituals perquè les plantes pol·linitzades per les abelles ocupen una superfície molt més reduïda que els camps o els prats.
La mel d’arç és essencial per a un ús regular durant el període de recuperació després dels atacs cardíacs i dels ictus. Calma, cura la tiroide i redueix la pressió arterial.
Mel de mora amb un aroma lleuger molt delicat i gairebé sense consistència espessant. Totalment transparent. Es pot enfosquir lleugerament fins a obtenir un matís groc subtil durant l’emmagatzematge a llarg termini. És útil per a la pneumònia i totes les malalties de les vies respiratòries superiors.
Willow (mel de maig) farà front perfectament a la ciàtica i al reumatisme. S'utilitza com a agent antipirètic i per a les migranyes.
Cada mel és una petita farmaciola en un pot, amagada de la calor i la llum.
