El famós bigus polonès (col guisada a foc lent amb molts tipus de carn, carns fumades, bolets i fruites seques) era originalment un plat de caça. Va sorgir a finals del segle XIV. Es creu que es va preparar per primera vegada per al príncep lituà Vladislav, i el primer bigus va incloure xucrut i diversos trofeus de caça prínceps: una llebre, un senglar, un faisà.
És necessari
-
- 1 tassa de prunes seces
- 30 g de bolets porcini secs;
- 2 gots d’aigua;
- 1 cullerada de greix fos o oli vegetal
- 1 ceba mitjana;
- 1 cap petit de col fresca;
- 500 g de xucrut;
- 250 g d'embotits polonesos (Cracòvia
- Lublin);
- 250 g d'embotits semifumats;
- 500 g de carns diverses (porc
- pollastre
- ànec
- vedella, etc.) sense ossos;
- 3 tomàquets grans;
- 1 got de vi negre sec;
- 1 fulla de llorer;
- sal i pebre negre al gust.
Instruccions
Pas 1
Col·loqueu les prunes i els bolets secs en un bol. Bullir l'aigua. Aboqueu aigua bullent sobre els bolets i els fruits secs, tapeu-los i deixeu-los coure durant 30 minuts o fins que els bolets estiguin suaus. Escorreu la infusió i reserveu-la. Podeu tallar els bolets i les prunes prunes a tires, però deixant-les intactes afegiran suc i autenticitat al plat.
Pas 2
Piqueu la col fresca a tires. Foneu el greix o escalfeu l’oli en una cassola gran de fons pesat. Peleu la ceba i talleu-la a mitges anelles. Poseu la ceba i la col fresca en un cassó, remeneu-ho. Esbandiu i espremeu el xucrut. Talleu el conjunt de carn a daus de 1-2 centímetres. Escaldeu els tomàquets, peleu-los i talleu-los també a daus. Talleu també les salsitxes. Quan el contingut del cassó s’apagui a la meitat, afegiu-hi xucrut, carn, tomàquets, salsitxes, aboqueu-hi vi, poseu-hi fulles de llorer, afegiu-hi bolets i prunes prunes, aboqueu-hi el líquid.
Pas 3
Remeneu-ho bé i deixeu-ho bullir a foc mig. Reduïu el foc al mínim i deixeu-ho coure a foc lent durant almenys 2-3 hores, remenant de tant en tant i afegint líquid segons sigui necessari per evitar que els aliments es cremin. Com més cuini el bigus, més saborós serà. Algunes persones deixen l’olla al foc més petit o a la vora d’una estufa calenta durant la nit.
