El pebre vermell és un dels condiments populars i més utilitzats per xefs i mestresses de casa a tot el món. Un pessic és suficient perquè els aliments adquireixin un aroma i un sabor únics. Abans d’utilitzar-lo, heu de saber a quins plats podeu afegir aquesta espècia.
El pebre vermell és un tipus de pebrot vermell dolç, Capsicum annum. A Amèrica del Sud és una planta perenne, mentre que en altres continents només es pot cultivar anualment. No obstant això, aquest condiment va ser el més popular a Hongria.
El sabor del condiment depèn del tipus de pebre que trieu i va des del dolç fins al calent. El pebre vermell es produeix a Hongria, Marroc, Turquia, Mèxic, EUA, Àustria, Espanya i l’Índia.
Tipus de pebre vermell
Els xefs experimentats saben que aquest condiment té diversos sabors i aromes. Hi ha 6 varietats en total: gourmet, dolça, rosa, semidolça, tendra i picant. La delicadesa té un gust agradable i un triturat mitjà, es pot afegir a qualsevol plat. El dolç té un aroma delicat i el de color rosa té una lleugera picor. El semidolç només s’utilitza per cuinar i guisar; quan es fregeix amb oli, aquesta espècia es caramelitza.
El pebre vermell delicat té un color vermell clar i un gust suau. Picant pot ser de color marró vermellós o groc, va rebre el seu nom pel seu sabor a l’escaldat.
Funcions beneficioses
El pebre vermell no només és saborós, sinó també un condiment saludable. És ric en vitamines C, B1, P, E i K. Conté magnesi, zinc, potassi, carotè, calci, fòsfor, ferro, olis essencials, fibra i fitosterols. En 100 g del producte només hi ha 282 kcal, és a dir, en una cullerada d’uns 20 kcal.
Aquesta espècia, quan s’utilitza regularment, és capaç d’augmentar la immunitat, restaurar el metabolisme i millorar el funcionament de l’estómac i els intestins. És útil per a bronquitis, refredats, varius, reumatismes, artrosi. El pebre vermell millora l’estat d’ànim i ajuda a combatre la depressió i la fatiga crònica.
L’ús del pebre vermell a la cuina
A Amèrica del Sud i Àsia, aquest condiment s’afegeix a gairebé tots els plats. A Hongria, aquesta espècia és un component indispensable del paprikash i, a Bulgària, el bogrash. Gràcies al pebre vermell, aquests plats adquireixen un color brillant, picant, picant i amb un sabor dolç.
Sovint s’afegeix pebre vermell als plats de carn i peix; revela perfectament el sabor i l’aroma de marisc, formatges, patates, tomàquets, cols i mongetes. L’espècia s’afegeix als quetxups, salses i salses. Les varietats picants de pebre vermell són adequades per a aus de corral, verdures, marisc, cereals, peix, carn i xocolata. Una mica d’aquesta espècia no serà superflu en guisats de verdures, xocolata calenta, gulax, cansalada, guisats, pollastre al forn, amanides fresques i peix a la planxa. El pebre vermell dolç revelarà el gust del gall d’indi, el pollastre, el xai, el peix de mar, l’arròs, el fajol i els espàrrecs de soja. Aquesta espècia es troba sovint en costelles, pebrots farcits, pasta, sote, dolma i pizza de salami.
Amb quins condiments es combina el pebre vermell?
Podeu afegir coriandre, llorer, alfàbrega, nou moscada i all als plats de pebre vermell. El julivert i l’anet no espatllaran aquesta espècia. S’obtindrà un sabor i aroma sorprenents si afegiu ratlladura de llimona o gingebre al pebre vermell calent. El pebre vermell dolç marida perfectament amb la marduix, el comí i el coriandre.
Aquesta espècia s’ha aplicat no només a la cuina, sinó també a la cosmetologia. Estimula el creixement de les ungles i els cabells, ajuda a combatre l’acne, la pigmentació de la pell, els furóncols i les arrugues.
