Per descomptat, la qualitat de la mel actualment és significativament diferent de la que hi havia als vells temps. En el nostre temps, la natura i l’aire circumdants estan contaminats. Per tant, heu de comprar mel a un apicultor familiar, de manera que probablement sàpiga en quina zona es troba l’apiari. Si compreu mel en un mercat o fira, assegureu-vos de demanar un certificat de qualitat, ja que arrisqueu a comprar no mel medicinal, sinó tot el contrari.
És necessari
-
- llapis mecànic,
- iode,
- microscopi.
Instruccions
Pas 1
El primer pas és olorar la mel, ha de tenir un agradable aroma floral, la mel falsa amb sucre afegit pràcticament no té olor.
Pas 2
Agafeu un llapis mecànic (que, quan estigui humit, el pinta de porpra) i submergeu-lo en una gota de mel. Si la mel té una mica de color, es dilueix amb aigua. La mel real no s’ha de pintar.
Pas 3
La mel no ha de contenir abelles ni trossos de cera. És molt fàcil de comprovar: diluïu ½ culleradeta de mel en un got d’aigua tèbia. Si observeu partícules fosques que han caigut o, per contra, han aparegut, vol dir que la mel està contaminada.
Pas 4
Els apicultors descuidats solen afegir midó i aigua a la mel, això es pot comprovar amb iode. Agafeu una mica de mel del fons del pot i diluïu-la amb aigua destil·lada (una mica), afegiu-hi una gota de iode a aquesta solució. Si la solució es torna blava, vol dir que la mel conté midó, de manera que és millor no comprar aquesta mel.
Pas 5
Es pot veure una petita taca de mel a través d’un microscopi, els cristalls de mel real tenen forma d’agulla o en forma d’estrella. En la falsa mel, els cristalls tenen formes geomètriques regulars o formes grumolloses.
Pas 6
Agafeu una cullerada de mel líquida, agafeu i escorreu la mel de la cullera. La mel real s’extreurà en un flux continu i la mel diluïda amb xarop de sucre degotarà.
