Els cogombres pertanyen a la família de les carbasses. Són una part essencial de les amanides i es poden menjar fresques, salades o en vinagre. Poques vegades aquesta verdura fresca, cruixent i sucosa que, per tota la seva senzillesa, és molt sana.
L’Índia es considera el bressol del cogombre, però es va cultivar a l’antic Egipte i Grècia. En alguns temples es poden veure frescos que representen pestanyes de cogombre. Encara ara s’aixequen monuments a aquesta verdura i se celebren festes dedicades a ella.
Els cogombres poden ser de diversos tipus. La varietat de cogombre es determina per la seva mida, forma, presència d’espines o pelusses. Les espines de cogombre són de color blanc, negre o marró. Si una verdura té espines blanques, no es recomana utilitzar-les per al decapatge, però els cogombres amb espines negres o marrons són una opció universal, ja que es poden adobar, salar o simplement menjar-se fresc.
El cogombre té un 95% d’aigua, conté un mínim de calories, però alhora pot satisfer ràpidament la fam. Per tant, el cogombre se sol anomenar la verdura preferida per a les dones. L’aigua dels cogombres és un adsorbent, inclòs aquest vegetal a la dieta, es pot netejar el cos de toxines i toxines. Els cogombres contenen àcid tartrònic, que té una propietat única: neutralitza l’efecte dels hidrats de carboni, evitant l’acumulació de massa grassa. Aquesta propietat dels cogombres els converteix en un aliment dietètic important.
Els cogombres són rics en vitamines, minerals i àcids, inclosos fòsfor, ferro, potassi, zinc, magnesi, vitamines del grup B, vitamina C i àcid fòlic. Són un diürètic natural i el potassi i el sodi en la seva composició ajuden a normalitzar l’equilibri aigua-sal del cos. El consum regular d’aquesta verdura té un efecte positiu en el funcionament del cor, els vasos sanguinis i el pàncrees. El silici i el potassi, continguts en els cogombres, ens fan més bells, ja que milloren l’estat de la pell, converteixen els cabells apagats i debilitats en forts i brillants.
Amb una tos persistent, el suc de cogombre ajuda, també alleuja l'estat dels pacients amb tuberculosi. El suc de cogombre té un efecte calmant sobre el sistema nerviós, a més, té un efecte analgèsic i antiinflamatori. Si barregeu el suc d’un cogombre amb el suc de tomàquet i pomes en proporcions iguals i afegiu un gra d’all espremut, obtindreu una beguda, l’ús habitual del qual pot millorar la composició de la sang.
