Els préssecs, tot i que el seu nom prové de la frase llatina persicum malum (pomes perses), originalment no es cultivaven a Pèrsia, sinó a la Xina. A Europa, van començar a cultivar aquests fruits només als segles XVI - XVII. A Rússia, els préssecs es deien taronges fins a principis del segle XVIII. Però per molt interessant que sigui la història del préssec, en primer lloc els gourmets no hi estan interessats, sinó com triar la fruita més sucosa i madura.
Instruccions
Pas 1
Fixeu-vos en la mida del préssec. Tot i que sembla que una fruita gran sempre és més sucosa i saborosa que una de petita, no és el cas dels préssecs. Les fruites més grans que el puny mitjà solen ser més rígides. Una varietat especial de préssecs - Freestone - es distingeix per la seva gran mida i pel fet que la pedra es separa fàcilment de la polpa, es reconeix com a menys sucosa i és més adequada per a la conservació o la congelació.
Pas 2
El color del préssec depèn de la varietat. Tots els préssecs madurs tenen zones de color vermell brillant o rosa pàl·lid, però la resta de la superfície hauria de ser de color groc brillant o pàl·lida, gairebé blanca. Els préssecs de carn blanca tenen poca acidesa. No compreu fruites verdoses i no madures. Tot i que els préssecs són capaços de madurar, després de treure’ls de l’arbre, deixa de produir-se sucre i aquest fruit serà menys dolç que el que es va “treure” de la branca només després de cobrir-lo amb un color rosa”. ruboritzar”.
Pas 3
Examineu el préssec. S’ha de cobrir amb una delicada pelussa blanquinosa; no ha d’haver taques fosques ni dents a la pell. La fruita madura, si la premeu lleugerament amb els dits, cedeix i una mica de primavera. Si el fruit és "de pedra", es va treure de la branca massa d'hora. Si el préssec presenta dents diferents, fins i tot després d’una pressió lleugera, és massa madur.
Pas 4
No té cap sentit ensumar préssecs madurs, ja que el seu aroma càlid és fàcil de discernir. L’olor delicat de la fruita és un dels principals indicadors del seu agradable sabor.
Pas 5
Un bon indicador de la maduresa d’un préssec és una escletxa. Ha de ser prou profund i clarament definit, sense vores "inflades".
