La rosa mosqueta fa temps que es coneix com una planta medicinal útil, que no només agrada a l’ull amb delicades inflorescències. Gairebé totes les parts del rosa mosqueta tenen propietats beneficioses: baies, pètals, arrels i fins i tot llavors.
Les baies de rosa mosqueta contenen moltes vitamines: vitamines A, C, P, K, E i B. No contenen menys oligoelements, com ara calci, ferro, potassi, magnesi, fòsfor, manganès, crom i coure. A més, sucres, tanins, olis essencials, pectines i diversos àcids orgànics són presents a les fruites.
A causa de la composició biològica increïblement rica de les rosa mosqueta, l’abast de la seva aplicació és increïblement ampli i està dirigit al tractament de diverses malalties. La rosa mosqueta millora el funcionament del sistema digestiu, té un efecte positiu sobre el funcionament dels ronyons i, a més, té propietats diürètiques. La rosa mosqueta també combat la inflamació i destrueix els bacteris patògens.
Les arrels de rosa mosqueta tenen propietats astringents i les llavors contenen oli amb un conjunt de vitamines i àcids grassos beneficiosos. L’oli s’utilitza addicionalment per a la curació de ferides i és un excel·lent agent antiinflamatori.
La presència d’àcid ascòrbic a la rosa mosqueta permet combatre les deficiències de vitamines, l’aterosclerosi, els refredats, a més, l’àcid ascòrbic enforteix el sistema immunitari. Les vitamines K i P acceleren la curació òssia en cas de lesions i, generalment, tenen com a objectiu accelerar els processos de regeneració del cos.
Les rosa mosqueta es poden consumir en forma de decoccions, tes, tintures o extractes. Com a mesura preventiva, n’hi ha prou amb una porció de rosa mosqueta al dia (la quantitat dependrà del mètode de preparació) i, en el tractament de malalties, la quantitat augmenta fins a diverses racions (de nou, depèn del mètode de preparació i la recepta de la medicina tradicional).
