El romaní es pot anomenar de manera segura un condiment universal, però a causa del seu ric aroma i sabor amarg, s’ha d’afegir amb molta cura als plats. A la cuina, només s’utilitzen les parts de la planta en forma d’agulla (fulles). Aquesta espècia és especialment popular a Itàlia, Grècia i França.
El romaní us ajudarà a cuinar aus de corral sucoses i saboroses. Per fer-ho, prepareu un condiment a partir de les fulles seques d’aquesta planta, mantega i fulles de julivert. El romaní en adobs, sopes i guarnicions de verdures no serà superflu.
Elabora plats salats amb formatge, patates, peix, xai. És difícil imaginar plats nacionals sense ell: el focaccio italià i el satsivi georgià. I a la cuina grega, aquesta espècia és una de les més demandades.
Amb l’ajut del romaní, podeu assaborir vinagre i oli d’oliva, només cal posar unes fulles d’aquesta planta al líquid. L’espècia es troba a les begudes alcohòliques: licor, punxó, vermut, grog.
Un pessic de romaní és suficient per afegir aromes inusuals a productes de forn, gelatines de fruites i altres postres. L’espècia també és útil quan es cuina a una reixeta o a la planxa, s’espolsa sobre carbons o es fa amb branques d’una planta de pinxos.
El romaní té una olor forta, de manera que hi ha un risc elevat que domini l’aroma d’altres espècies del plat. Els xefs aconsellen a aquells que utilitzen aquest condiment per primera vegada que n’afegeixin molt poc al menjar, perquè pot fer que no es pugui reconèixer el sabor d’un plat familiar.
No es combinen moltes espècies amb romaní, però s’hi poden afegir marduix, pebre negre, julivert, ginebró, pebre vermell o farigola. I per fer una deliciosa salsa de peix o pollastre, necessiteu romaní, tàperes, ratlladura de llimona i alls. Però haureu d’experimentar per determinar les proporcions adequades d’aquests condiments. Per cert, el romaní també s’afegeix a les herbes provençals, va bé amb la mel, però pot arruïnar qualsevol plat juntament amb les fulles de llorer.
