Plora els vegetarians! Aplaudeix els depredadors! Cuinant carn! Especialistes segurs es precipiten al mercat. La millor carn és la que no ha estat congelada. Però no teniu temps, el mercat és lluny i no hi ha cap carnisser personal que ofereixi una peça perfecta. I el temps també. El convidat és a la porta. I la primera pregunta: com triar la carn?
Recordeu algunes regles simples i conegueu-vos com a expert en cuina. Un dels principals signes de la frescor del producte és el color: la bona carn de boví ha de ser de color vermell brillant, de porc - rosa, la vedella és similar a la de porc, però té un color encara més clar, el xai pot ser delicat escarlata, robí o marró- gerds, (com més clar era el color, més jove era l’animal).
Una fina escorça de color rosa pàl·lid o vermell pàl·lid per assecar la carn és bastant normal, però no hi ha d’haver tonalitats ni taques externes a la carn. Col·loqueu la palma sobre la carn fresca i quedi seca.
A més, heu de saber que quan talleu una carn molt bona, podeu veure que el greix es dispersa per tota la seva superfície. En porc i vedella és blanc, en xai és cremós. El greix de vedella s’ha d’esmicolar, l’oví, al contrari, és dens.
Important! La carn fresca torna a sortir quan es prem: el forat que heu deixat prement amb el dit es suavitza immediatament.
L’olfacte també ajuda a determinar la qualitat. Se sap que la carn de vedella té una olor lletosa i dolça, la carn de boví hauria d’olorar de manera que voldríeu fer-ne un filet immediatament. Si decidiu impressionar els vostres éssers estimats amb les vostres delícies culinàries, "activeu l'olor".
En comprar aquest o aquell tall, hauríeu de tenir una idea d’on es troba a la carcassa de l’animal i quants ossos conté, per la qual cosa no haureu de pagar massa pels ossos.
I, per descomptat, seria bo saber quin plat teniu previst cuinar per triar un mos amb èxit.