Un condiment adequadament seleccionat pot revelar el sabor del bouquet d’un plat i millorar-ne l’aroma. Una de les espècies més aromàtiques i versàtils és el comí o, com també se’n diu, el comí. Des de l’antiguitat, s’ha utilitzat a les arts culinàries dels països asiàtics, llatinoamericans i indis i recentment també s’ha popularitzat a la cuina europea.
Zira és el nom que reben les llavors d’una planta picant que pertany a la família del julivert. En el seu aspecte i sabor, s’assembla a les llavors de comí, però té un sabor més picant, amb un lleuger to resinós i un marcat aroma a nous. A la cuina, per regla general, s’utilitza comí mòlt o en forma de llavors seques.
Quins plats es poden afegir comí
Es considera que la pàtria del comí és Egipte i els països de l’Est; aquest condiment és especialment popular i s’utilitza per preparar una gran varietat de plats i fins i tot begudes. El Zira gairebé sempre s’afegeix als guisats o a la carn al forn, ja que combina bé amb qualsevol aviram o xai. I, per descomptat, sense aquest condiment és impossible imaginar un autèntic pilaf, on es pugui utilitzar juntament amb un noix menys perfumat.
A l’Índia, el comí és un ingredient invariable en molts plats de verdures i guisats de mongetes. També s’utilitza per aromatitzar l’arròs i alguns formatges holandesos. En la cuina turca, el zira s’utilitza per fer diverses marinades com la col o l’albergínia. També s’afegeix a tots els plats de carn i arrossos. I a l’Àsia Central, aquest condiment s’inclou sovint a les salsitxes fetes amb carn de cavall, samsa o salses de carn.
Per revelar el sabor i l'aroma complet del comí, es recomana fregir lleugerament les seves llavors abans d'afegir-les al plat.
A més, el zira és excel·lent per preparar diverses salses per a plats de carn i peix. Va bé amb, per exemple, el pebrot vermell, el coriandre i el fonoll. A més, les salses amb addició de comí es poden elaborar no només a base de pasta de tomàquet, sinó també amb llet agra. Així, aquest condiment s’utilitza als països llatinoamericans i a Mèxic.
A la cuina europea, el comí se sol afegir als plats de peix i verdures, incloses les sopes. S’utilitza per fer adobs casolans i altres conserves, incloses les conserves de poma o de baia. Aquest condiment també és adequat per coure patates o pastanagues.
També es pot afegir una petita quantitat de comí al te verd o negre. Donarà a la beguda un gust interessant i més ric.
Propietats útils del comí i contraindicacions per al seu ús
Antigament, el comí era molt apreciat per les seves propietats medicinals. Té un efecte beneficiós sobre la digestió i evita el desenvolupament de certes malalties del cor i de les vies respiratòries. Aquesta espècia també és capaç de reduir la inflamació del cos i ajuda a normalitzar el metabolisme.
Mentrestant, no es recomana prendre comí en cas d'intolerància individual a aquest condiment. També pot perjudicar aquells que pateixen processos inflamatoris a l’estómac, així com úlceres duodenals.
